L´aparició de Jaime Vera (II)

Foto de part dels assistents del Curs amb la Directora
de l´Institut de la Jaime Vera

Fa questió d´uns set mesos, vaig disfrutar de la meua primera experiència a l´Institut de la Jaime Vera. Eren altres temps per a mi, possiblement els mateixos per a molts. Mentrestant tota València estava en Falles, jo ahí estava a Galapagar (Madrid) per a rebre el curs sobre els plans de Socialmedia i, també, sobre el discurs polític. Referent a la primera entrega de la saga de L´aparició de Jaime Vera, ja vaig comentar sobre com va sorgir la Comunicació com a hobby i, també, de com em vaig assabentar de les bondats de l´Institut Jaime Vera i, a més, d´alguna que altra anècdota que ja vaig comentar en el seu moment. Aquells temps no eren els mateixos que els d´ara. Moltes coses han canviat en aquest període de temps. Des dels bons moments fins els més roïns i, al cap i a la fi, prou desagradables. La primera entrega de la segona són distants, ja que canvien els escenaris, les situacions, la història, els sentiments, les il.lusions i, també, la esperança de nous horitzonts. La primera gran diferència d´aquest retorn va ser la bona companyonyia dels meus companys de la Ribera del Xúquer com són Jordi Lledó i Carles Boscà, marenyer i granoter, a més d´Irene Vázquez d´eixa bona ciutat anomenada Quart de Poblet. Com no, comptar amb Ana Macià d´Elx, que no la trobàvem ni per terra ni per mar ni per aire. Cal afegir que el dia següent es va sumar Santi Vaño i Jorge García, dos grans benidormers.

Casualitats de la vida, el dia abans d´anar cap allí, va ser la meua Graduació amb els companys de la Facultat d´Economia i, com no, amb el goig de vore a la meua familia vore un moment tan assenyalat per a mi. Fa set mesos, la setmana anterior hagué d´acomiadar-me d´un gran amic que malauradament no el podre tornar a vore. Quan arriví a la Jaime Vera amb la ressaca de tal fita com aquella i amb la mel amb els llavis, vaig retrobar-me amb antics companys de viatge com són Cris, Celia i Àlex, elles de Terol i l´altre de Granada. No sé si serà per questió del l´atzar o no, però em van sorprendre davant els 30 participants del curs provinents de tota Espanya amb uns pastissos per a celebrar la fita que vaig tindre amb la meua graduació. Sense paraules. Quedar-se petrificat per un gest inesperat i, sobretot, que poquíssimes voltes m´ha passat, i sobretot sense poder saber que dir quan tens a 30 persones mirant-te i al contertuli Antonio Miguel Carmona com a principal espectador.

El saber mai ocupa lloc i si parlem del curs sobre el Debat Polític, més de caire pràctic que teòric, més fàcil serà poder aprendre algunes tècniques i algunes ajudetes per a millorar aquest aspecte tan important per a la vida. La convivència amb la gran varietat cultural i de persones de diferents punts de la geografia espanyola ha sigut molt grata i la veritat que espere novament participar d´aquestes experiències allà on visquen, ja que hi ha tantes maneres d´entendre el socialisme i, sobretot, noves maneres de fer les coses segons el context i la situació geogràfica on estan. Aprendre dels altres sempre va bé per fer possible aplicar eixes experiències en el teu territori i, com no, el fer pinya per a lluitar pel bé comú, com serà les properes Eleccions Generals i així fer a Rubalcaba com a President del Govern Espanyol. No és només una lluita per una persona. És la representació d´un projecte polític necessari per a Espanya i fer possible que succeisca el canvi del cicle econòmic amb la major brevetat possible, ja que els espanyols ens juguem principalment entre garantir els drets socials i el sosteniment de les persones o la retallada d´eixos drets i tornar 30 anys enrere. Fem-ho possible!

Ja tornant a l´article que havia escrit per primera vegada de la Jaime Vera, puc dir amb força que hi hagué miracle i, sobretot, llançar aquesta frase a la reflexió:

"NO HI HA MOTIUS PER ESTAR FOTUTS. HI HA MOTIUS PER SER MILLORS."