Diguem SÍ!

Avui s´ha celebrat la Junta de Facultat d´Economia i cal dir que m´ha tocat representar la veu de Campus Jove com a portaveu per primera vegada després de 3 anys. No és per il.lusió i esforç, és més, perquè crec que hi ha companys de la Uni que saben millor que jo sobre els aspectes que afecten a la nostra Facultat i, com no, a la nostra Universitat. Per això, preferisc aprendre d´ells des dels seus coneixements i de la seua visió que llançar-se a l´albero sense la valentia, el coratge personal i el fonament de coneixements per a defendre les teues conviccions com a persona i jove que vol canviar el seu entorn. Com tot, cal estar per a les bones i les males situacions, ja que els joves que ens dediquem a això, hem de donar el millor de nosaltres per a fer-ho possible, malgrat que la societat en general no sàpiga entendre l´esforç que fem des d´aquest tipus d´associacions. Són consequències de la societat fragmentada d´avui en dia.

La Junta de Facultat d´Economia d´avui he comptat amb la companyonia grata d´un gran amic com és Alejandro i de Rubén Ramírez durant les 3 hores que ha durat. Els primers temes que hem tractat han sigut el calendari acadèmic per al curs 2011-2012 on comptarem amb algun dia menys de festa compensat amb unes jornades més lleugeres per a garantir un dia lliure a la setmana i, també, la modificació del calendari d´examens d´aquest curs de cara juny i setembre al haver-hi imcompatibilitats. Després, es va parlar sobre el número de places per a l´accés dels futurs titulars a Diplomatures i anàlogues a estudis superiors com són a les Llicenciatures i als Graus. Nosaltres condicionàvem el nostre recolzament a que si foren més gent s´amplia el seu nombre o es jugava a partir d´eixe número amb les variacions de la demanda corresponents. Finalment, va eixir un tema que és de vital importància i la senyora Decana va ometre, al meu parer, com va ser la situació dels estudiants de la Extensió d´Ontinyent.

Mireu. Tinc a una bona amiga estudiant la Diplomatura de Ciències Empresarials allí i la veritat és que les condicions que es veu abocada són més que indignes davant la falta d´interés local i, sobretot, la poca preocupació davant aquests problemes. Només, tenen una fotocopiadora, una màquina de café i altra d´snacks. Si es trenca la fotocopiadora, la fan una desgraciada quan haja d´imprimir un treball o els apunts del dia d´abans. Si es trenca la del café, t´has d´anar a 100 metres a buscar un bar. Si te trenca la d´snacks, Déu sap on hi ha un supermercat! L´ambient existent allí és prou familiar com si fos més un institut que el propi entorn universitari de les grans ciutats. Ha de compartir els espais amb altres associacions de caire local alienes a la Universitat. ¿Penseu el mateix que jo?

Des de l´associació d´estudiants on tinc l´honor d´estar com és Campus Jove, hem cregut que cal apropar la Universitat a les persones, a les comarques i en la igualtat d´oportunitats tant pels que han de compaginar la seua vida laboral i acadèmica. Ontinyent no és una excepció. Tenim a Gandia amb la extensió de la UPV. Fa 25 anys, va náixer aquesta iniciativa i, actualment, la ciutat ducal compta amb un dels millors centre amb diferència d´Espanya en termes acadèmics i d´investigació. Tenim a Alcoi amb estudis especialitzats com són aquells adreçats al món de la moda i molts altres. Ves per on que n´he tinc antics companys de classe allí.

No em val la excusa de la privació de la vida universitària als estudiants, no em val posar les dades dels matriculats als Graus de la extensió, no em val les justificacions en votar no a Ontinyent quan realment és viable per a la Universitat de València, no em val les disputes amb les jerarquies, als estudiants d´Ontinyent no els val. El compromís amb Ontinyent per part del rector i de Campus Jove ha sigut positiu per a donar el futur que mereixen amb el pas de la cessió dels terrenys per a la futura construcció dels dos aularis tant per a Magisteri i per a Economia. Actualment, la única solució és "els canvis que suposen per a Tarongers tan minúsculs, a Ontinyent seran importants. Eixa és la diferència."

El futur s´ha de guanyar amb la voluntat de tots per a garantir-ho. Ara pregunte, si s´ha parlat d´un futur Centre de Negocis com a una nova possibilitat per a l´ensenyament universitari amb un futur Grau d´Empredurisme, perquè no el fem a Ontinyent? No seria donar valor afegit i donar futur a la propia Extensió, a la pròpia ciutat i a la comarca de la Vall d´Albaida? Vos conte una anècdota. El passat Pont de desembre vaig anar a viatge amb els meus amics a Bèlgica per a visitar a una amiga comuna. Exactament, vem anar a Leuven (Lovaina, en castellà). És una ciutat de 150000 habitants amb una aparença enganyosa pel que fa a la seua grandaria, ja que en comparació a les nostres ciutats de la nostra terra de vora 30000 habitants. A l´estiu, Leuven es queda amb 75000 habitants i hi està morta davant el regrés dels estudiants a les seues residències actuals. Durant el període acadèmic, crea un dinamisme econòmic i social important al voltant d´eixa vida universitària d´una ciutat que està vora 30 quilòmetres de la capital Brusel.les.

Davant de la situació tan complicada a Ontinyent, les frivolitats estan de més, perquè les persones van davant dels diners. Com va dir el cantautor xativí Ramón Peleguero "Raimon", dit d´una altra manera,

"JO DIC SÍ, JO DIC SÍ, NOSALTRES SOM D´EIXE MÓN"